La protagonista de la sèrie de Tele 5 “Sense mamelles no hi ha paradís”, Amaia Salamanca, que comparteix fama amb Miguel Àngel Silvestre, l’actor més desitjat del moment, va causar un gran enrenou a l’estand de Colcci. La madrilenya, que va ser la convidada de la firma brasilera, només va tenir paraules d’afecte cap al seu company i va assegurar que “és tan guapo per dins com per fora, res a veure amb el Duque, que és un autèntic canalla”. http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=523820&idseccio_PK=1028
“Sense mamelles no hi ha paradís” és una sèrie que s’enquadra dins del drama, una serie de sentiments forts com l’amor que est molt present en totes les sues facetes`, l’amistat i l’odi. Conté també elements de “triller” policíac, de drama urbà que configura un retrat realista de situació com la falta de perspectives d’uns personatges que han d’eixir avant des d’una situació difícil i complicada. La sèrie conta la lluita permanent entre el bé i el mal, amb uns protagonistes complexos, cada un d’ells amb un conflicte interior, uns utilitzant valors positius com a referència, altres triant el camí més fosc i arriscat.
http://tempsdetele.blogspot.com/2008/01/sin-tetas-no-hay-paraiso-aplega.html

La protagonista, Amaia Salamanca Fanzarí, va nàixer el 23/3/1986 Madrid, es defineix com una xica extravertida, oberta, amb molta energia i sobretot amb ganes d’aprendre.
Ella mai havia pensat de dedicar-se a la interpretació, el “càsting” de SMS va ser el seu primer “càsting”, hi v atenir sort. Al principi li va semblar dur, però poc a poc amb l’amor dels seus companys, es va acostumar al dia a dia.
Abans de fer el seu primer paper en televisió, Amaia havia treballat en publicitat en grans companyies com Movistar i Telecable, com a model per a Marco d’Aliany.
Després d’acabar-se “SMS”, Amaia, va treballar en la televisió i va treure un disc amb Raul Peña i Maria Castro, que es diu “Que vols que et diga”.
Va tindre vàries seqüències amb “Els homes de Paco ” i ara està treballant en un nou projecte en la cadena de Tele5 “Sense mamelles no hi ha paradís .”
http://www.telecinco.es/sintetasnohayparais
Mireia, b07
La
Zeus és el déu de la llum, del cel serè i del llamp, però no se l’identifica amb el Cel ja que els olímpics no són ja forces còsmiques al contrari que els Titans, sinó sobirans. També es representat amb el llamp. Presideix les manifestacions celestes, provoca la pluja i llança el llamp i el llampec, posseeix l’ègida i manté l’ordre i la justícia sobre el món. Purifica als homicides i és garantia dels juraments. És el dispensador de béns i mals i no es deixa doblegar pels seus propis capritxos, excepte en el terreny amorós.
Posidó o Possidó (en
Fill de Cronos i Rea i germà de 
Fa molts i molts anys en un petit poble de la Comunitat Valenciana anomenat Xixona, 
Afrodita:En la mitologia grega, Afrodita (αφροδιτα Αφροδιτη) era la deessa de l’amor, la bellesa i el matrimoni. En la mitologia romana l’anomenaren Venus. Urània (“la celestial”) fou el sobrenom d’Afrodita com a representant de l’amor pur. Quan Cronos va tallar els genitals a Urà gotes de sang caigueren al mar i de les ones fecundades en nasqué la deessa. Això la converteix en una divinitat molt antiga, però com que sempre apareix jove, versions posteriors la van fer filla de Zeus i de Dione. Era la deessa més bella i pràcticament ningú es podia resistir als seus encants. Zeus la va humiliar fent-la enamorar d’un simple mortal, Anquises, de qui va tenir a Enees. Per ordre de Zeus, va ser l’esposa d`Hefest un déu lleig i coix, però li va ser infidel i tingué amors amb Hermes i Ares. Del darrer nasqué Eros .Va ser la guanyadora de l’anomenat Judici de Paris, l’origen mitològic de la famosa Guerra de Troia. Les deesses Antena, Hera i Afrodita van demanar a Paris, fill del rei de Troia, que elegís a la més bella de les tres. Afrodita va seduir a Paris prometent-li l’amor de la dona més bella i Paris es va deixar convèncer i la va elegir a ella. La dona més bella era Helena, esposa de Menelau. Afrodita va ajudar a Paris a raptar-la i endur-se-la a Troia. Això va motivar als grecs a unir-se per atacar la ciutat i recuperar a Helena. Naturalment, durant el transcurs de la guerra Afrodita va ajudar sempre als troians mentre que Atena i Hera ajudaven als grecs.
Hera: Hera va ser la dona legítima de Zeus al mateix temps que la seua germana perquè era fill de Cronos i Rea. Hera va ser convertida en mare de tots els déus i ella és la protectora per tant de la família i del matrimoni. A pesar d’això, Hera va haver de lidiar constantment amb els enamoriscaments de Zeus, els seus zels provocaven una ira descontrolada que la feien ser temuda per aquelles/ells que sucumbien a les temptacions de Zeus, o els que es convertien en fills il·legítims del Déu. Hera posseïa una gran bellesa, la qual cosa li va portar a ser una de les tres deesses que es van disputar la poma d’or, llançada per Discòrdia, en la que es llegia inscrita “a la més bella” i que va iniciar la Guerra de Troia, Hera es va posicionar del costat grec en ser Afrodita la triada com a més bella amb el vot de Paris. Hera va tindre diversos fills: Hefesto (al qual va desterrar de l’Olimp a causa de les seues deformitats), Ares (Déu de la Guerra), Hebe (Deessa de la joventut) i Ilítia (deessa protectora dels parts i la maternitat). La mitologia està plena d’històries que reiteren el seu caràcter gelós i venjatius, però no és menys cert que també mostren el profund amor que té per Zeus i per la protecció de la seua família. Hera va sucumbir als encants del seu germà quan este es va convertir en cucut (Au de l’orde dels cuculiformes, de la família dels cucúlids (Cuculus canorus), amb la gola i les parts superiors d’un color gris blau i la cua llarga, arredonida i grisenca, tacada de blanc), ella va abrigar l’animal per a protegir-lo del fred, i va ser llavors quan Zeus va prendre la seua forma natural, Violant-la a continuació. Hera en algunes ocasions i a causa de les nombroses discussions que l’enfrontaven al seu marit va decidir abandonar-lo, però Zeus sempre va aconseguir que tornara junt a ell.
Atenea:Filla del senyor dels déus i la seua primera esposa Metis. Deessa de la saviesa, forma part dels dotze grans Olímpics. Deessa de la guerra, però també de les arts, dels oficis i dels coneixements en general, serà identificada a Roma con Minerva i introduïda en l’anomenada “traino capitatolia” al costat de Júpiter i Juno. El seu naixement està envoltat de prodigis. Zeus havia pres per esposa a la seua cosina Metis, filla dels titans. Ella havia proporcionat a Zeus la droga que este li va servir a son pare Crono perquè vomitara a tots els seus fills anteriors. Urà i Gea, van fer saber a Zeus que al seu torn podria ser destronat pel fill que la seua esposa Metis donara a llum. Zeus s’engul a Metis tan prompte va saber que esta estava en cinta. Mesos més tard, a pesar de ser immortal, Zeus patia una terrible migranya; patia a causa d’un mal de cap molt intens, i fins a tal punt estava desesperat, que li va ordenar a Hefesto que li obrira el front d’un destralada.Del cap de Zeus va sorgir llavors Atenea. Per això Atenea és la divinitat de la intel·ligència, les belles arts, la ciència i els treballs d’artesania. Però, al mateix temps, és també una guerrera implacable i poderosa. Atenea, una de les deesses més importants en la mitologia grega. Atenea va eixir ja adulta del front del déu Zeus i va ser la seua filla favorita. Ell li va confiar el seu escut, adornat amb l’horrorós cap de la Gorgona Medusa, la seua ‘ègida’ i el raig, la seua arma principal. Deessa verge, rebia el nom de Parthenos (‘la verge’). En agraïment a què Atenea els havia regalat l’olivera, el poble atenès va alçar temples a la deessa, el més important era el Partenó, situat en l’Acròpolis d’Atena
Recepta típica de Xixona per a quatre persones:
de fusta) un poc per tal que es mescle, però amb compte que no s’apegue.
Un moment de respir…per a tancar els ulls. No es que no volgueren veure la realitat, és que la crisi econòmica els està posant contra les cordes.
Toni Cremades Sirvent NP03