Sense Mamelles no hi ha paradís

La protagonista de la sèrie de Tele 5 “Sense mamelles no hi ha paradís”, Amaia Salamanca, que comparteix fama amb Miguel Àngel Silvestre, l’actor més desitjat del moment, va causar un gran enrenou a l’estand de Colcci. La madrilenya, que va ser la convidada de la firma brasilera, només va tenir paraules d’afecte cap al seu company i va assegurar que “és tan guapo per dins com per fora, res a veure amb el Duque, que és un autèntic canalla”. http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=523820&idseccio_PK=1028

“Sense mamelles no hi ha paradís” és una sèrie que s’enquadra dins del drama, una serie de sentiments forts com l’amor que est molt present en totes les sues facetes`, l’amistat i l’odi. Conté també elements de “triller” policíac, de drama urbà que configura un retrat realista de situació com la falta de perspectives d’uns personatges que han d’eixir avant des d’una situació difícil i complicada. La sèrie conta la lluita permanent entre el bé i el mal, amb uns protagonistes complexos, cada un d’ells amb un conflicte interior, uns utilitzant valors positius com a referència, altres triant el camí més fosc i arriscat.

http://tempsdetele.blogspot.com/2008/01/sin-tetas-no-hay-paraiso-aplega.html

La protagonista, Amaia Salamanca Fanzarí, va nàixer el 23/3/1986 Madrid, es defineix com una xica extravertida, oberta, amb molta energia i sobretot amb ganes d’aprendre.
Ella mai havia pensat de dedicar-se a la interpretació, el “càsting” de SMS va ser el seu primer “càsting”, hi v atenir sort. Al principi li va semblar dur, però poc a poc amb l’amor dels seus companys, es va acostumar al dia a dia.
Abans de fer el seu primer paper en televisió, Amaia havia treballat en publicitat en grans companyies com Movistar i Telecable, com a model per a Marco d’Aliany.
Després d’acabar-se “SMS”, Amaia, va treballar en la televisió i va treure un disc amb Raul Peña i Maria Castro, que es diu “Que vols que et diga”.
Va tindre vàries seqüències amb “Els homes de Paco ” i ara està treballant en un nou projecte en la cadena de Tele5 “Sense mamelles no hi ha paradís .”

http://www.telecinco.es/sintetasnohayparais

Mireia, b07

Zeus, Posidó i Hades

Mitologia:

La mitologia és un sistema coherent de mites que fonamenten una religió o un sistema de creences.

La mitologia grega és un conjunt de llegendes que provenen de la religió de Grècia. Els déus olímpics eren, a més de Zeus, que era el més important, Afrodita (amb Eros), Apol·lo, Ares, Àrtemis, Atena, Demèter (i Persèfone), Dionís, Hades, Hefest, Hera, Hermes, Hestia i Posidó.

Zeus:

Zeus és el déu de la llum, del cel serè i del llamp, però no se l’identifica amb el Cel ja que els olímpics no són ja forces còsmiques al contrari que els Titans, sinó sobirans. També es representat amb el llamp. Presideix les manifestacions celestes, provoca la pluja i llança el llamp i el llampec, posseeix l’ègida i manté l’ordre i la justícia sobre el món. Purifica als homicides i és garantia dels juraments. És el dispensador de béns i mals i no es deixa doblegar pels seus propis capritxos, excepte en el terreny amorós. Zeus pertany a la segona generació divina, fill del Tità Cronos i de Rea. Cronos, que havia estat advertit que un dels seus fills el destronaria, tractava d’impedir la realització d’aquesta amenaça devorat els seus fills a mesura que Rea anava parint. Tanmateix, al sisè, Rea va donar de llum de nit i en secret, i al matí va dur a Cronos una pedra embolicada en bolquers. Cronos la devora creient que era un nen. Zeus es va salvar.
Quan Zeus va arribar a l’edat adulta, va voler fer-se amb el poder de Cronos, i va demanar consell a Metis (la Prudència); aquesta li va donar una droga gràcies a la qual Cronos vomità els nens que havia devorat i, amb el suport dels seus germans, Zeus va atacar Cronos i als titans. La lluita va durar deu anys. Els ciclops van donar a Zeus el tro i el raig com a recompensa. Un cop victoriosos, els déus es van repartir el poder, llançant a sorts, Zeus va obtenir el cel, a més de la preeminència sobre l’univers; Posidó, el mar i Hades, el món subterrani. Én la llarga llista d’unions amoroses que va tenir Zeus destaquen: Metis que, per fugir de l’assajament del déu, adoptà diferents formes, encara que sense sort. Cronològicament, la seva primera esposa va ser Metis, amb qui va tenir a Atenea

Posidó:

Posidó o Possidó (en grec Ποσειδών) era el déu del mar, els llacs i dels terratrèmols.
Posidó vivia en un paula submarí prop d’Eges. Solia moure’s amb una quadriga impulsada per dofins. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Neptú. Els seus atributs són el cavall i el trident. Estava casat amb Amfitrite. La història d’amor entre Posidó i Amfitrite va començar quan Posidó va veure a la Nereida Amfitrite ballar a l’illa de Naxos. Posidó es va enamorar d’ella i li va demanar matrimoni però aquesta li va respondre que no. Amfitrite es va amagar a la serralada de l’Atles però un dofí la va trobar i la va convèncer perquè es casés amb Posidó. Posidó, agraït, va crear la constel·lació del Dofí. Amfitrite i Posidó van tenir un fill anomenat Tritó que era una barreja de persona i peix. Amb Demèter va tindre una filla, Despena. Megareu, Abant i Cicreu foren també fills seus. La majoria de fills de Posidó, tant humans com divins, van heretar la seva violència.

Hades:

Fill de Cronos i Rea i germà de Zeus, Posidó, Hera, Hèstia i Demèter. Governava el lloc on resideixen els morts, tots, ja siguen bons o dolents. Correspon al déu romà Dis Pater o Orcus, i al déu etrusc Aita). Amb Zeus i Posidó és un dels grans déus de la terra. Va ser devorat en néixer pel seu pare, però va ser retornat a la vida al començar la rebel·lió del seu germà (Zeus). En acabar la guerra, els tres germans es van repartir la sobirania del món en un sorteig i a Hades li va correspondre el govern del món subterrani. Resideix en un luxós palau junt amb la seva esposa i neboda Persèfone, a la qual va raptar, però també manté algunes poques relacions amb altres dones, com la nimfa Mente. Rarament surt al món exterior i no participa mai en les reunions dels altres déus a l’Olimp. Com a sobirà del món subterrani, totes les riqueses que hi ha sota terra li pertanyen, i per això se’l coneix també com a Plutó, nom que els grecs usaven com un eufemisme per referir-se a ell. També se li va dir Clymenus (el notable), Eubuleus i Polydegmon (qui rep a molts). Quan algú moria, Hermes conduïa al mort fins al riu Estigia, on el Barquer Caront portava en la seva barca al mort a l’altre costat. Diversos rius recorrien el seu regne: Acheron el riu de la tristesa, Cocytus el riu de les lamentacions, Lethes el riu de l’oblit, Phlegethon el riu del foc I Styx el riu de l’odi. A la Ilíada es narra l’enfrontament de Hades i Hèracles quan aquest va voler entrar en el seu regne va ser derrotat per ell, Hèracles el va ferir amb una fletxa i va haver de ser conduït a l’Olimp per ser curat.

Eduardo Cremades, 2º ESO, mito02

He trobat l’informació a:

http://www.elolimpo.com/

http://ca.wikipedia.org/

http://www.dearqueologia.com/

El mestre Paco

Entrevista

Vaig a posar-vos una entrevista del mestre Paco de primer de la ESO, per ha saber un poc més sobre ell y la seua vida tan com personal com profesional :

¿Quants anys tens?

47

¿Fa molt que treballes com a mestre?

Si, ya fa uns 23 anys mes o meig.

¿Com et consideraries com a pare?

Sense comentaris …..

¿Cuans treballs has tingut al llarg de la teua vida?

Mestre, carter, obrer de vila.

Vaig a recomanar-vos una pàgina d’animals.

La pàgina va d’informació sobre els animals i les segues fotos.

La pàgina es molt interessant vos convide a vorela.

La pàgina es:Zphoto,zu/2002/05/20/krupnym plonom-fotograf-gor-siwanowicz.html.

Deu

Marc Picó Clement

Donya Sobaquera

RONDALLES VALENCIANES:

DONYA SOBAQUERA

Fa molts i molts anys en un petit poble de la Comunitat Valenciana anomenat Xixona,

hi havia una granja on vivia una dona anomenada Augustina Maria Pudenta de les Aixelles

Enrronyides. Una dona, com es pot apreciar, un poc porca i amb un nom molt llarg, per això els

habitants del poble li deien Donya Sobaquera.

Un bon dia anava Donya Sobaquera per la granja quan se li va ocórrer que li abellia menjar ànec a la taronja, així que se’n va anar al corral, va agafar un ànec, se’l va davall del “aleró” ( que li olia molt mal per cert ) i al cap d’uns segons “plof” l’ànec va morir asfixiat per la pudor de les seves voluminoses axil·les. Donya Sobaquera donant-se conte que l’ànec que havia matat era molt petit va agafar un altre ànec, disposada a repetir l’operació Donya Sobaquera es va posar l’ànec sota l’axil·la, però abans què poguera fer-ho aquest es va escapar i va fugir cap al bosc .

Donya Sobaquera, com no tenia més ànecs al corral, va anar en busca del que havia perdut, però en compte del que havia perdut va agafar un ànec que no era el seu .

- Total per un anec ! – va pensar Donya Sobaquera. Però el que ella no sabia era que l’au que ella havia matat estava en perill d’extinció i duia un xip enganxat a les plomes per tal que si es clavava en una trampa o moria saber la causa.

 

Dit açò el xip va començar a sonar i al poc temps van arribar els forenses, la policia, els bombers

i un muntó d’ambulàncies. Un home va eixir del cotxe patrulla i va cridar

– Senyora, mans en l’aire!

Dit açò, Donya Sobaquera va alçar les mans i les seves pudentes axil·les van deixar escapar una pudor que va fer que tota la penya de bombers, policies, …, caigueren morts enmig del camp.

Açò ens ensenya que cal una bona higiene personal, sinó volem anar pel món matant o, millor dit, asfixiant persones i animals.

Paloma Picó Tallón, N01

Javi Boss

Ja és, per a nosaltres, el millor dj de hardcore. Va començar sent el típic xaval que acudia on punxa actualment cada cap de setmana a prendre les seues copes i a ballar el rock que s’escoltava en aquell moment en Central. Va dedicar moltíssimes hores fins que en el Disc Pub Freestyle, on va estar treballant un any, li va eixir una oferta per a punxar en la discoteca Xcalibur , on ja es marcava les seues sessions i començava a eixir de festes i concentracions, la seua primera concentració va ser en Central, era per a ell un somni. En Xcalibur va estar un any, fins que li van oferir estar de 3r en Central, ni s’ho va pensar. Després passaria a ser 2n i més tard es va quedar com el Boss de la cabina Central: fins ara que està triomfant i no para de treballar.

A finals de 2000 treu el seu primer treball “100% Hardcore”, amb “evil Forces” davall el nom de la seua sala “Central Rock“, ací comença el seu camí en el món Hardcore, sense deixar de costat el Jumper. A poc a poc es va guanyant reputació de productor i Dj hardcore, arribant inclús a fer el seu primer disc el “TheProphecy”. Però al mateix temps, alguns dels seus incondicionals comencen a exigir-li major duresa, i que deixe de banda l’estil cada vegada més comercial predominant en les seues sessions. Ell no dóna el gir esperat per alguns, de manera que cada vegada es torna més i més comercial, arribant a catalogar-lo de “dj happy Hardcore” o culpable de l’aparició del “jarco”,una mala versió de hardcore. Allunyat ja de les vertaderes animalades màquina i jumper que produïa i punxava, actualment se centra en l’escena Newstyle i Jumper més comercial (poc o res relacionat amb les seues antigues produccions), participa en discos d’artistes de l’escena més comercial en l’actualitat com Paul Elstak, Omar Santana, o DJ, així com fent gires per Holanda, França o Itàlia.

És possiblement la versió espanyola de Paul Elstak, salvant les distàncies, ja que és capaç de propiciar amors i odis a parts iguals.El seu estil Newstyle molt comercial dins de l’escena Hardcore mundial. Junt amb Dj Juanma és el 50% de BossMa.

Hem trobat la informació a:

http://www.javiboss.com

http://www.biografiadejaviboss.com

http://www.djaviboss.com/

Nestor Lopez i Soraya Picó

Afrodita, Hera i Atenea

• Les deesses Greges:

Afrodita:En la mitologia grega, Afrodita (αφροδιτα Αφροδιτη) era la deessa de l’amor, la bellesa i el matrimoni. En la mitologia romana l’anomenaren Venus. Urània (“la celestial”) fou el sobrenom d’Afrodita com a representant de l’amor pur. Quan Cronos va tallar els genitals a Urà gotes de sang caigueren al mar i de les ones fecundades en nasqué la deessa. Això la converteix en una divinitat molt antiga, però com que sempre apareix jove, versions posteriors la van fer filla de Zeus i de Dione. Era la deessa més bella i pràcticament ningú es podia resistir als seus encants. Zeus la va humiliar fent-la enamorar d’un simple mortal, Anquises, de qui va tenir a Enees. Per ordre de Zeus, va ser l’esposa d`Hefest un déu lleig i coix, però li va ser infidel i tingué amors amb Hermes i Ares. Del darrer nasqué Eros .Va ser la guanyadora de l’anomenat Judici de Paris, l’origen mitològic de la famosa Guerra de Troia. Les deesses Antena, Hera i Afrodita van demanar a Paris, fill del rei de Troia, que elegís a la més bella de les tres. Afrodita va seduir a Paris prometent-li l’amor de la dona més bella i Paris es va deixar convèncer i la va elegir a ella. La dona més bella era Helena, esposa de Menelau. Afrodita va ajudar a Paris a raptar-la i endur-se-la a Troia. Això va motivar als grecs a unir-se per atacar la ciutat i recuperar a Helena. Naturalment, durant el transcurs de la guerra Afrodita va ajudar sempre als troians mentre que Atena i Hera ajudaven als grecs.

 

Hera: Hera va ser la dona legítima de Zeus al mateix temps que la seua germana perquè era fill de Cronos i Rea. Hera va ser convertida en mare de tots els déus i ella és la protectora per tant de la família i del matrimoni. A pesar d’això, Hera va haver de lidiar constantment amb els enamoriscaments de Zeus, els seus zels provocaven una ira descontrolada que la feien ser temuda per aquelles/ells que sucumbien a les temptacions de Zeus, o els que es convertien en fills il·legítims del Déu. Hera posseïa una gran bellesa, la qual cosa li va portar a ser una de les tres deesses que es van disputar la poma d’or, llançada per Discòrdia, en la que es llegia inscrita “a la més bella” i que va iniciar la Guerra de Troia, Hera es va posicionar del costat grec en ser Afrodita la triada com a més bella amb el vot de Paris. Hera va tindre diversos fills: Hefesto (al qual va desterrar de l’Olimp a causa de les seues deformitats), Ares (Déu de la Guerra), Hebe (Deessa de la joventut) i Ilítia (deessa protectora dels parts i la maternitat). La mitologia està plena d’històries que reiteren el seu caràcter gelós i venjatius, però no és menys cert que també mostren el profund amor que té per Zeus i per la protecció de la seua família. Hera va sucumbir als encants del seu germà quan este es va convertir en cucut (Au de l’orde dels cuculiformes, de la família dels cucúlids (Cuculus canorus), amb la gola i les parts superiors d’un color gris blau i la cua llarga, arredonida i grisenca, tacada de blanc), ella va abrigar l’animal per a protegir-lo del fred, i va ser llavors quan Zeus va prendre la seua forma natural, Violant-la a continuació. Hera en algunes ocasions i a causa de les nombroses discussions que l’enfrontaven al seu marit va decidir abandonar-lo, però Zeus sempre va aconseguir que tornara junt a ell.

 

Atenea:Filla del senyor dels déus i la seua primera esposa Metis. Deessa de la saviesa, forma part dels dotze grans Olímpics. Deessa de la guerra, però també de les arts, dels oficis i dels coneixements en general, serà identificada a Roma con Minerva i introduïda en l’anomenada “traino capitatolia” al costat de Júpiter i Juno. El seu naixement està envoltat de prodigis. Zeus havia pres per esposa a la seua cosina Metis, filla dels titans. Ella havia proporcionat a Zeus la droga que este li va servir a son pare Crono perquè vomitara a tots els seus fills anteriors. Urà i Gea, van fer saber a Zeus que al seu torn podria ser destronat pel fill que la seua esposa Metis donara a llum. Zeus s’engul a Metis tan prompte va saber que esta estava en cinta. Mesos més tard, a pesar de ser immortal, Zeus patia una terrible migranya; patia a causa d’un mal de cap molt intens, i fins a tal punt estava desesperat, que li va ordenar a Hefesto que li obrira el front d’un destralada.Del cap de Zeus va sorgir llavors Atenea. Per això Atenea és la divinitat de la intel·ligència, les belles arts, la ciència i els treballs d’artesania. Però, al mateix temps, és també una guerrera implacable i poderosa. Atenea, una de les deesses més importants en la mitologia grega. Atenea va eixir ja adulta del front del déu Zeus i va ser la seua filla favorita. Ell li va confiar el seu escut, adornat amb l’horrorós cap de la Gorgona Medusa, la seua ‘ègida’ i el raig, la seua arma principal. Deessa verge, rebia el nom de Parthenos (‘la verge’). En agraïment a què Atenea els havia regalat l’olivera, el poble atenès va alçar temples a la deessa, el més important era el Partenó, situat en l’Acròpolis d’Atena

Cristina Francés 2ºESO, mito01

Informació extreta de:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Afrodita

http://www.atenea-nike.com/pagina_45.html

http://html.rincondelvago.com/atenea.html

 

Llegum

Recepta típica de Xixona per a quatre persones:

Mig kg. de fesols secs i xicotets.

Cinc o sis penques.

Un nap.

Una nyora.

Un litre d’aigua.

Dos creïlles.

Un quart de costelles de porc.

Tres cullerades d’oli d’oliva.

Un poc de pimentó dolç.

Un pessic de sal.

Un poc de safrà.

Preparació:

Primer es posa en un olla un poc d’aigua i els fesols, quan alça el bull es tira l’aigua (així no tindràs després flat) i es tornen a posar els fesols en l’aigua nova. A continuació,es tallen les creïlles i s’aboquen a l’olla, quan ja estan dins, es posa un pessic de sal i un altre de safrà i després les penques fins que estiga tot quasi cuit. Seguidament es calfa l’oli i es posa el pimentó dolç, amb compte perquè no es creme, i s’aboca a a l’olla, es meneja (amb cullera de fusta) un poc per tal que es mescle, però amb compte que no s’apegue.

Finalment es posa en un recipient,

Francisco David González. rc05

La crisi narcotitza els liders mundials

Un moment de respir…per a tancar els ulls. No es que no volgueren veure la realitat, és que la crisi econòmica els està posant contra les cordes.

Ja siga per que són víctimes del (jet lang) o per l’esgotament propi de qui fa una reunió darrere d’una altra, el cas és que els dirigents presents a la cimera Àsia -Europa (ASEM)que es va celebrar a Pequí, tenien una son que no podien dissimular .Això sí, tots acabaren la jornada dient que s’havien escoltat els uns als altres amb interès. Llàstima que els fotògrafs els hagen agafat en més d’un moment compromès.

Toni Cremades Sirvent NP03

ACUDITS I MÉS ACUDITS

 

-Això és en un concurs de menjar figues de pala. Hi concursen un anglés, un francés i un espanyol.

Va l’anglés, menja moltes figues de pala, caga i es mor. Va el francés,menja moltes figues de pala, caga i es mor. Va l’espanyol, menja moltes figues de pala, té ganes de cagar es posa un tap en el cul fins que es desmaia. I quan es desperta es troba en un hospital.

Quan entra el metge a l’habitació, l’espanyol li pregunta :

-Que m’ha passat que estic ací?

El metge li contesta:

-No s’ho va a creure! Ha plogut merda fins a Saragossa i l’alcalde s’ha mort d’una taponada al cap!!!

Això és en un restaurant i la dona que està dinant no troba el dinar massa bo, i li diu al cambrer:

-Perdone, he demanat el mateix que ahir i hui està més roin.

El cambrer li contestà:

-Això no pot ser, perquè és el mateix d’ahir!

Quin és el súmmum d’un jardiner?

-Que la seua filla es diga Rosa i que el nuvi la deixe plantada.

Açò són dos germanes que vivien amb sa mare .

Una es deia Vergonya i l’altra es deia Tonta.

Un dia la mare li va dir a Vergonya:

-Vergonya, ves a comprar pa.

La xiqueta li va contestar:

-Mare jo ho faria, però és que tinc caguera.

La mare preocupada diu:

-Arrea ves i corre al bany que encara et cagaràs damunt. Tonta, ves a comprar el pa per favor, que ens fa falta i la teua germana no pot!!!

La xiqueta li diu:

-Jo aniria mare,però es que no sé on està.

La mare diu:

-Ai, filla, que bacora eres .Mira,tu ves al poble i on diguen “Jesus!!!” entres i demanes una barra de pa.

-Val, mare.

I la xiqueta se’n va anar a per el pa.

Quan ja va estar al poble, va sentir a la església com el cura predicava:

-Donem gràcies a Jesús per aquest pa i aquest vi.

Aleshores, Tonta, va entrar a la església i li va dir al cura:

-Jesús, dóna’m una barra de pa!

El cura espantat per la xiqueta, es va arrimar a ella i li va dir:

-Però xiqueta no veus que açò és l’església, la casa de Déu?

La xiqueta li diu un poc maleducadament:

-No, a mi m’ha dit ma mare que açò és el forn. Jesús, dóna’m una barra de pa!

El cura ja enfadat, li diu a la xiqueta:

-Però xiqueta on t’has deixat la vergonya?

La xiqueta acaba la conversació amb aquesta resposta:

-A casa cagant!

Ana Maria Olmos Carbonell