COM TRACTAR ALS CONILLS ENANOS

Els conills son animals que tenen una pell molt suau,te unes potes xicotetes però salta i corre molt. El conill menja pienso també li pots donar verdura perquè li agrada molt,com:la lletuga, safanòria,herba…

Al conill hi ha que dutxarlo abegaes també tens que cambiarl-hi la jaula tots els dies encara que si li poses serrin o paga no cal cambiarlo cada dia

també tens que deixar lo en el carrer o solt per casa perquè tens que córrer saltar…

així tens que tractar al conill.

Estefania garcia ortega de  2 eso

NATURA

GAL·LER

Nom científic: Quercus faginea

Com és? Arbre que pot arriar als 20 metres d’alçària. Fulles de forma el·líptica o ovalada, amb el feix verd lluent i l’anvers blavenc . El seu fruit són les bellotes cilíndriques.

On viu? El podem trobar al sud-est de França, a Portugal, Marroc i Argèlia, a Espanya es troba a totes les províncies excepte al nord-oest de les illes Balears.

Curiositats: la seva fusta s’ha empleat com a combustible.

Sara Ramírez 2n E.S.O. nat09

 

He fet aquesta enquesta als alumnes de 2 ESO i les votacions han quedat així:

 

1)Quin dia de la setmana t’agrada més?

En primer lloc ha quedat el dissabte amb 6 vots, seguit del dilluns i del divendres amb 3 vots. El dijous amb 2 vots, els dies restants cap vot.

2)Quina festa de la teva escola t’agrada més?

 

En primer i segon lloc hi estan empatats amb 6 vots cadascuna:Nadal i Carnestoltes, en tercer lloc la festa més valenciana: el 9 d’octubre amb 2 vots.

 

3)Quin personatge de les festes t’agrada més?

 

Als alumnes d’ESO, els personatges més significatius són els dos soldats que arresten a Carnestoltes i li han donat 4 vots. Els segons son el rei Jaume I i Carnestoltes amb 3 vots. Amb dos vots, tenim a la Vella Quaresma i amb un punt el Jutge i Zayan.

4)Quin color de cabell t’agrada més?

NATURA

 Pi blanc

Nom en castellà: Pinus albus.

Com és: Arbre que aconsegueix fins a 15 metres d’alçària. Presenta un tronc de vegades tortuós i l’escorça és de color gris argentat. Les seves fulles s’agrupen de 2 en 2 i són curtes, flexibles i de colr verd clar. Les pinyes són còniques.

On viu: al mediterrani, a 1600 metres del nivell del mar.

Curiositats: bon conservador del sòl.

Sara Ramírez 2n E.S.O., nat08

Receptes de cuina

Ingredients:

Un pollastre d’un quilo i mig.

Dos cullerades d’oli.

Un poc de vi blanc.

Vint cebes.

Una cullerada de salsa de tomaca.

50 grams de farina.

475 c. c. de brou fluix.

Un ramillet de llorer, timó i julivert.

 

Preparació:

Cuineu les cebes amb poc oli i deixeu-les un moment, retireu-les de la cassola. Poseu el pollastre a la cassola tallat per a que també es cuine. Traieu el greix de dins de la cassola, poseu farina i deixeu-ho coure uns segons. Poseu-hi el vi blanc i deixeu reduir. A continuació, posa la salsa de tomaca per damunt també el ram lligat d’herbes, les cebes, la sal i el pebre corresponent. Deixeu coure a poc a poc durant uns trenta-cinc o quaranta minuts fins que es cuine bé.

Maira Isa, 2ESO, rc01

Egipte

Sabies que… ?

Egipte

Egipte és un país d’Africà situat en el nordest d’Àfrica. És famòs per la seua civilització antiga i pels seus monuments, com les piràmides. La seua capital és El Cairo.

Piràmides

La primera piràmide de la història la va fer construir Zoser; el segon rei de l´Imperi Antic. Segles després, en Gizeh, es va construir la major piràmide: la Gran Piramide de Keops. També es van fer dues piràmides al seu costat; una va ser construïda per a Kefren, fill de Keops y l’altra per a Micerinos, el fill de Kefren.

Costums Funeràries.

Els egipcis creien en una altra vida després de la mort. Però per gaudir d’eixa vida havien de conservar el seu cos (mort) intacte.

Eduardo Cremades , 1 ESO, sq03

endivinalles

Va sempre de viatge sense maleta ni ni bastó.a voltes sembla un formatge altres,un tallonet de meló.

La lluna

Una velleta amb una dent que crida a tota la gent.

La campana

Sóa paellac redona com un plat, peró tinc un coll molt llarg. L

Una senyora es passeja pel mercat amb la cua verda i el vestit morat.

L’albergínia

Un arbret, petit, baixet, capçat de blanc, vestit de verd.

L’all

Quina es la planta que no es planta i un gran fruit aguanta.
El peu

Som dues germanes; fem igual treball i som les esposes del senyor raspall.

Sabates

Què és allò que tothom pren i ningú no s’emporta.
El sol

Passe la vida fent voltes. Caminant a poc apoc, però per més que camine sempre estic al mateix lloc.

El rellotge

Una cosa que té coll i no té cap; té braços i no té mans.
La camisa

És petit com una nou, porta banyes i no és bou, no té peus, però es mou.
El caragol

Molt semblant a una cassola, té ales, però no vola.

El barret

Es petit com una nou, porta banyes, no té peus, però es mou .
El caragol

Té dents i no té boca i

quan menja escup.

La serra

Em veuen tant si és hivern o estiu; de dia sempre sóc mora i de nit és quan sóc

viu.
El llum elèctric

Petita com una rata i com un lleó guarda la casa.

La clau

Soralla Picó, 1ESO, en01

L’arbre perillós

Hi havia una vegada un grup de xicons que se’n van anar a una mansió a les afores de Xixona, perquè deien que la mansió estava encantada.

Jeni, Noemí, Carla, Alex, Aitor i Miquel es van dirigir cap a la mansió, quan van arribar era de nit i es va posar a ploure, es van ficar dins de la mansió i la van inspeccionar.

Com no sabien que fer es van posar a jugar a la botella, a Jeni li va tocar besar-se amb Aitor. Però com era molt lleig, no va voler, es va cabrejar i se’n va anar al bosc ella soleta. Mentre els altres jugaven, Aitor era l’únic que es preocupava per ella, perquè estava enamorat, tots pensaven que era un cabreig passatger i que tornaria prompte. Van passar 15, 30, 45 minuts fins i tot una hora i Jeni no va tornar, i ja es van començar tots a preocupar.

Aitor no va aguantar més i va anar a buscar-la i, com no volien perdre a un altre amic, van anar amb ell. Es van endinsar en l’ombrívol i espantós bosc, però no la van trobar.

Van trobar un arbre on hi havia gravades dues sigles la J i la M, no sabien el que voldria dir. Carla va trobar un forat molt estrany, era com un botó, el va prémer i es va obrir una porta, tots van voler entrar, pensaven que si Jeni estava en algun lloc havia de ser i eixe.

Tots es van quedar bocabadats, hi havien molts quadres de persones semblants a Jeni i a Miquel i ells no ho comprenien.

Van estar caminant, caminant fins que van arribar al final, era una porta, Miquel la va obrir.

Allí estava, era Jeni assentada en un silló de plomes, estava molt diferent i contenta. Li van preguntar com havia arribat fins allí, però no els va fer cas, Alex estava nerviós i no parava de dir:

-Jeni, vinga anem-nos-en!

Jeni, no contestava, però pareixia que anava a dir alguna cosa…

-Miquel deixa que se’n vagen, així podem viure els dos junts estem destinats no has vist els quadres, t’estime.

-No puc, perquè ja estime a Noemí, estem eixint junts, hui fa una setmana, vam començar el mateix dia que Alex i Carla.

-No pot ser!! Estem destinats!!-De sobte a Jeni li va començar a eixir foc per la boca i el cabells se li van posar de punta, es va consumir en el foc.

Mai més van tornar a veure a Jeni. En canvi Noemí i Miquel i Alex i Carla, les dos parelles, al cap de pocs anys es van casar. Aitor va trobar una xica bona i amable, amb qui es va casar al poc temps de conèixer-la. Això és el que diuen, però ves tu a saber!

Cristina Francés, 1ESO, n01

LA SEQUOIA

Les sequoies roges són els éssers vius més grans del planeta. Poden fer més   de 100 metres d’ alçada i viuen milers d’ anys. La sequoia més gran      coneguda s’ anomena General Sherman i es troba al parc nacional de les  sequoies de californià. Aquest arbre porta viu més de 2.700 anys, té una  alçada de casi 90 metres i un tronc tan gran que 17 perdones estirant els braços no el poden rodejar. El General Sherman no és cap excepció, ja que en el passat van existir sequoies més grans. A alguns d’aquestos arbres li han fet túnels pel mig del tronc pels quals poden passar fins i tot cotxes!!

Noèlia Asensi, 1ESO, nat07

natura

Palmera datilera

 

Nom científic: Phoenix daftilifera.

 

Com és: palmera de tronc ramificat en la seva base, de 20 metres d’alçària i de 30 a 40 centímetres d’amplària. Les fulles són de color verd blavós, perennes i molt rígides i dividides en molts fragments d’uns

40 centímetres de llarg . El seu fruit és el dàtil.

 

On viu: és originari del nord d’africà i del sud-oest, ací a la península es conrea a Andalusia, Múrcia i Alacant.

 

Curiositats: els dàtils són molt nutritius.

 

Sara Ramírez 2n E.S.O., nat05