Competències bàsiques. una visió crítica.

| View | Upload your own

Radió, televisió i premsa

Aiguadut

Aiguadut

Les últimes pluges han posat de manifest algunes carències importants en la xarxa de clavegueram i d’evacuació de pluvials al nostre municipi, fins i tot en alguns sectors on s’havien realitzat recentment obres per a la seua adequació. Una de les evidències més aclaparadores és que la urbanització generalitzada del nostres municipis té i tindrà conseqüències negatives sobre les vides i els béns dels nostres ciutadans, donat que s’insisteix en la nova ordenació en un model insostenible i perillosament contrari a la climatologia del nostre país on la pluja, generalment escassa, pot en poques hores arribar a quotes que sobrepassen els quatre-cents litres per metre quadrat

S’ha fet algun estudi de les zones que han patit danys per fer-ne una programació de les actuacions a realitzar per prevenir futures avingudes?
Quines actuacions puntuals es pensen realitzar per evitar que l’hospital, col·legis, centres de salut, geriàtrics,…, deixen de ser zones de risc en cas de fortes pluges?
Servirà l’experiència i el sentit comú per adequar l’urbanisme a la realitat del nostre poble, es modificarà la consideració de quines són les zones inundables. per estudiar mesures en la construcció de garao”al meu país la pluja no sap ploure” deia Run ?

pròleg

pròleg

Pròleg

JORNADES DE LA FMRPPV. SINARCAS 2006.

El 27 i 28 de maig de 2006, la Federació de MRPs del País Valencià convocà a Sinarcas les seues jornades anuals. En jornades precedents havíem analitzat en quin context ens ha col·locat l’anomenada “societat de la informació” i com incidien en l’educació la revolució tecnològica, la globalització o un canvi organitzatiu, no menys profund, com és el pas de les organitzacions jeràrquiques verticals a les organitzacions en xarxa. Estos factors, i la interacció entre ells, generen canvis socials i culturals de gran envergadura que ens situen davant de nous reptes com a ciutadans i educadors. Des d’aquest espai de reflexió col·lectiva, que volem que siguen els MRPs, hem procurat aplegar en aquestes jornades diferents aportacions que ens ajuden (des de la reflexió teòrica, l’experiència organitzativa, la pràctica docent o l’anàlisi històrica) a situar-nos en aquest context.

Una de les qüestions que ens preocupen és si les noves línies de pensament científic aplicades a les societats humanes ens donen pistes i noves vies d’actuació com a MRPs en el nostre objectiu de transformació social a partir de l’escola. Julio Rogero, company del MRP Escuela Abierta de Getafe, presenta en el seu treball “Nuevos paradigmas y educación” una caracterització dels anomenats vell i nou paradigma¹ per facilitar-nos-en l’anàlisi.

“En la actualidad, vivimos en una época de conflictos de paradigmas, y básicamente un conflicto (diríamos síntesis) entre el paradigma anterior, positivista, mecanicista (Descartes, Newton, Locke…) y lo moderno que busca la visión holística, una nueva era de síntesis, esa nueva conciencia humana de orientación planetaria.”

En aquest extens i documentat treball, a més, trobarem una proposta de quins serien els trets que haurien de caracteritzar l’educació del segle XXI.

Una altra de les preocupacions que ens ocupen habitualment és la de vertebrar i cohesionar accions i alternatives educatives que palesen la necessitat d’educar per a viure en la incertesa i en la construcció interactiva de la realitat i del coneixement, superant l’actual model d’educació per al mercat. Les estratègies i recursos per tal d’aconseguir que aquesta concepció de l’educació siga un missatge coherent i creïble han de cristalitzar en propostes organitzatives i de formació.

L’aportació de Graciela Ester Mandolini, “Diseño de proyectos que articulen acciones de investigación y activitadades al servicio de la comunidad”, participa d’aquestes premisses i s’emmarca en tota una experiència de treball per consolidar espais de reflexió i intercanvi entre docents, on la investigació educativa és la base a partir de la qual s’articulen línies d’acció i intervenció per fiançar el dret a l’educació des d’una ferma defensa de l’escola pública.

La recerca sobre el propi treball ha estat i és el principal instrument d’autoformació, un exercici d’indagació en la pròpia acció. Xaro Nomdedéu Moreno ha dedicat la seua llarga vida professional a reflexionar sobre la seua pròpia pràctica per tal de millorar-la. Li vam demanar una mostra de com apropar-nos a les matemàtiques d’una manera més creativa, com fer-ho d’una manera més afectiva i efectiva. “Els origamis d’Alícia”, són molt més que un “acostament multidisciplinari i sensorial a la geometria”. Són un regal en forma de conte que ens ha donat l’oportunitat de conèixer una reina que canvià la seua corona per una gorra.

També ens qüestionàvem en quina mesura el que hom anomena nous paradigmes de l’educació són realment nous, en quina mesura realitats educatives i pràctiques “remotes” no participen plenament d’eixa visió integral d’educar. Hem volgut fer una ullada a l’educació en la II República, en el 75^é aniversari de la seua proclamació, resseguir les vides d’aquelles mestres compromeses, les iniciatives socials i el compromís amb l’escola laica. Una emocionada aventura de la qual et volem fer partícip de la mà de Carme Agulló xxxxx, professora de xxxxxx i que xxxxx

Esperem que aquests papers que teniu ara a les mans us siguen útils per continuar bastint projectes il·lusionants i encisadors que consoliden una alternativa d’escola pública, popular i valenciana.

1 Constel·lació de conceptes, valors, percepcions i pràctiques compartides per una comunitat, que conformen una particular visió de la realitat i, alhora, és la base del mode en el qual l’esmentada comunitat s’organitza.

Benvinguts/des

Benvinguts i benvingudes al wordpress de cpsafa

Hello world!

Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!